 |
 |
 |
 |
Ella es diu Marina...
nascuda a Alexandria. |
L'enviaren a estudiar
i aixi poder-se formar. |
En morir la seva mare,
sols li resta el seu pare. |
El pare després de pensar
decideix el món deixar. |
 |
 |
 |
 |
Per Marina preocupat
amb la filla n'ha parlat. |
Al no haver-hi lloc per noies,
hàbit de monjo, sens joies. |
Els dos amb un cor fervent
volen entrar en un convent. |
Vencent el mal amb amor
rep el dolor amb fervor. |
 |
 |
 |
 |
Ja que el dolor és compartit
té el cor esponjat, guarit. |
Déu, donant-se es fa "Pare",
Marina, es fa "Frare". |
Viu sempre en comunitat,
i en cada Germà hi veu l'Amat. |
Més val una bona paraula
que el millor present a taula. |
 |
 |
 |
 |
Fra Marino viu content
servint bé tot el convent. |
El convent és un gran do
per trobar-se amb el Senyor. |
Viu amb gran esperança
molt fidel a lloança. |
Déu va fent la seva obra
en Marina que a Ell li s'obra. |
 |
 |
 |
 |
No tenir, ni posseir,
sí donar-se per gaudir. |
Alhora pren l'aliment...
ho fa tot... sòbriament. |
Al conversar: suaument
poques paraules, dolçament. |
Marina és calumniada,
per una noia malvada. |
 |
 |
 |
 |
per amor al Crucificat
abraça Déu de veritat. |
Té fe en Jesús, Fill de Déu
i és constant portant la creu. |
Va doncs davant l'Abat
amb molta humilitat. |
Fra Marino es va morir
la "verge" va descobrir. |
 |
|
De gràcia plana de zel,
sa ànima se'n pujar al cel.
També a tú t'ha trobat,
Santa Marina del PRAT. |
|
|
Lletra:
|
Jesús Sirisi Escoda
|
|
Dibuix:
|
Benetes de Montserrat
|
|
|
^ pujar ^
|
